Aeroports i Poder

En comptes d'un model de gestió aeroportuari amb criteris empresarials objectius i adequats al segle XXI, els diferents governs espanyols han optat fins ara per un model de gestió integrat i sotmès a un control centralitzat. Aquest model ha esdevingut totalment anacrònic, i afavoreix la manca de transparència i l'arbitrarietat en la gestió. I, en última instància, permet subordinar a les prioritats de la capital política, Madrid, el desenvolupament i creixement econòmic dels diferents territoris.Amb objectivitat i rigor, Germà Bel i Xavier Fageda, professors de la Universitat de Barcelona, fan un repàs exhaustiu dels trets principals de la gestió aeroportuària a nivell local i mundial, analitzen l'impacte econòmic de la ubicació dels aeroports en els territoris concrets i les implicacions de la disponibilitat o no de vols intercontinentals directes, i arriben a la conclusió que Espanya és un dels pocs països al món en què els aeroports es fan servir com a instruments de poder polític. El missatge central dels autors és que cal reformar el model per garantir que els aeroports s'utilitzin com equipaments de transport que donin prioritat al desenvolupament dels seus territoris.