La feina o la vida: certeses (provisionals) d'una mare desacomplexada

 Vas pel món amb un coet al cul, amb la llengua als peus i amb la culpabilitat per bufanda. Has deduït que la famosa conciliació laboral i familiar és una llegenda urbana: se'n parla molt però no l'ha vista mai ningú. Fas de mare com pots, i sempre trobes algú disposat a explicar-te que les coses es fan justament al revés.Tens una agenda tan estressada que no et queda ni mig minut per replantejar-te res, i potser val més així: si mai t'atures a agafar aire, et vénen ganes d'engegar-ho tot a rodar. Perquè el presumpte alliberament que et fa anar de bòlit en nom de la revolució femenina és l'estafa del segle, i educar nens per telèfon surt car. Els fills s'han carregat la teva independència i t'han convertit en campiona olímpica de recollir roba de terra, però parar taula per a sis persones quan abans éreu ell i tu dóna sentit a la vostra història i a la factura de la carnisseria.